CENTRE DE CRIA

l'espècie · cria manual · manteniment · reproducció en captivitat · cronologia d'un naixement

L´espècie Psittacus erithacus erithacus

TAXONOMIA: Psittaciformes / Psittacidae / Psittacinae / Psittacus / Psittacus erithacus

El lloro gris de cua roja és l´única espècie que pertany al gènere Psittacus. Consta de tres subespècies: la nominal (Psittacus erithacus erithacus), la de cua de vinagre (Psittacus erithacus timneh) i la de les illes de S. Tomé i Príncipe (Psittacus erithacus princeps).

La subespècie més difosa i apreciada com a animal de companyia és la nominal, que té una àmplia distribució a l´Àfrica Equatorial (Àfrica Central i Occidental).

NOMS COMUNS
Català: gris, lloro gris de cua roja, iaco Castellà: gris, loro gris de cola roja, yaco Euskera: loro grisa Anglès: grey parrot, african grey parrot, congo grey parrot Francès: perroquet gris a queue rouge, perroquet gris du Gabon, jaco Alemany: graupapagei Portuguès: papagayo cinzento, jacco Italià: pappagallo cenerino, cenerino Holandès: grijze roodstaart Fang: kot

DESCRIPCIÓ
El lloro gris de cua roja és un lloro de grandària mitjana. El seu nom descriu perfectament el seu aspecte: a excepció de la cua, que és de color vermell, té el cos cobert de plomes amb diferents tonalitats de gris.
Alguns exemplars presenten plomes vermelles en altres parts del cos. El bec és de color negre i les potes de color gris fosc. Mesuren al voltant de 33 cm de llarg (28-39 cm) i pesen uns 475 g (380-600 g). Aquestes dades són, tanmateix, molt relatives. Hi ha diferències significatives entre les poblacions que habiten les diferents regions que integren la gran area de distribució d'aquesta espècie. Els individus que pertanyen a les poblacions de l´Àfrica central són més grans que els de l´Àfrica occidental.
A això, hi hem d'afegir les diferències intrínseques al dimorfisme sexual. Les femelles són més petites que els mascles. Un mascle adult pesa al voltant dels 530 g (pot arribar a superar els 600 g). La femella, en canvi, difícilment arriba a superar els 500 g i acostuma a estar per sota dels 460 g.

A part d'aquestes diferències quant a la mida, el dimorfisme sexual d'aquesta espècie és poc significatiu i difícilment apreciable a simple vista. Les femelles acostumen a tenir un plomatge més clar que els mascles (parlant sempre per comparació entre individus procedents d' una mateixa zona geogràfica). L'aspecte general del mascle és més massís, el cap més pla i quadrat, i el bec més gran, en relació amb les femelles.

Els individus immadurs tenen un pes i mida inferior a la dels adults i presenten també diferències de coloració. En ells, el color de l'iris és molt fosc quan els animals tenen pocs mesos, per passar després a un color blanc-gris.

	En joves de més edat és groc clar i, finalment, en els adults és groc intens. La cua d'un jove que encara no ha mudat la ploma no és de color vermell immaculat com la dels adults, sinó que té un to més negrós, sobretot a l'extrem.

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA I HÀBITAT
El lloro gris té una àmplia distribució geogràfica en el continent africà. Se'l troba des de l'Àfrica Central fins a la costa oest (vegeu el mapa); sempre en zones selvàtiques. Inclou els següets Estats: Angola, Benin, Burundi, Camerun, República Central d'Àfrica, Congo, Costa d'Ivori, República Democràtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Kènia, Mali, Nigèria, Ruanda, Tanzània, Togo i Uganda. La subespècie P.e.princeps té una àrea de distribució restringida a les illes de S. Tomé i Príncipe i Fernando Poo, al golf de Guinea. La subespècie P.e.timneh habita la zona de Sierra Leona, Costa d'Ivori, Guinea, Guinea Bisau i Libèria. L'hàbitat propi d'aquesta espècie el constitueixen les frondoses selvas equatorials, prop de les zones de ribera i aiguamolls. Se'l pot observar també en zones més obertes i en àrees de cultiu cercant menjar.

	DIETA EN ESTAT NATURAL El iaco té una dieta àmplia, quant a la diversitat d'aliments consumits, però també tendent a l'especializació. Tot i menjar una gran varietat de fruites, baies, granes, nous i vegetals en general, aprecia especialment els fruits de la palma d'oli (Elaeis guineensis).

COMPORTAMENT SOCIAL I REPRODUCCIÓ
Els lloros grisos són animals gregaris que viuen en estols organizats jeràrquicament. En un mateix estol poden congregar-s'hi centenars d'individus.Com passa a la major part de grans psitàcids, el lloro gris estableix vincles de parella sòlids. La temporada de cria varia depenent de la localització geogràfica, de les corresponents condicions climàtiques i de la disponibilitat d'aliments existents. Així, poden haver-hi postes pràcticamente al llarg de tot l'any, si observem el conjunt de l'àrea de distribució. Per exemple, a l'Àfrica Occidental la temporada va de novembre a abril i, en canvi, a la República Democràtica del Congo va de juliol a desembre.
Construeixen els nius en cavitats d'arbres, a una altura important respecte al sol. La mitjana d'ous per posta és de 3 (de 2 a 5). Són de color blanc i mesuren aproximadament 39 x 31 mm. La incubació s'inicia habitualment amb la posta del primer o segon ou. La incubació dura de 27 a 30 dies. Els joves abandonen el niu als 70-80 dies.

ESTATUS
La subespècie nominal (Psittacus erithacus erithacus) i la de cua de vinagre (Psittacus erithacus timneh) estan incloses a l'Apèndix II (Annex B) del CITES i tenen un grau de protecció mig. La subespècie Psittacus erithacus princeps té una area de distribució molt restringida, i no se'n permet ni la seva captura ni l'exportació.

Copyright Psittacus Catalonia SL, 2001-2003 Autors: Xavier Viader y Teresa Masuet Tots els drets reservats. Estan rigurosament prohibides, sense l'autorització escrita del titular del "copyright", la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment.