l'espècie · cria manual · manteniment · reproducció en captivitat · cronologia d'un naixement

Manteniment de l'adult de Lloro gris

Durant molts anys s´ha anat creant una imatge dels lloros predeterminada bàsicament pel fet que la immensa majoria d´ells era d´origen salvatge: eren animals capturats. Aquests individus capturats són per naturalesa molt esquerps i es pateixen més que no  se´n gaudeix. Per falta d´informació, sovint se´ls manté tot el dia tancats en gàbies petites i se´ls alimenta de forma pràcticament exclusiva a base de pipes de girasol.

Un gris que hagi estat criat manualment està molt lluny de semblar-se al seu germà salvatge, quant a la seva capacitat de relació amb nosaltres els humans. Amb tot, cal evitar que el desconeixement existent en general, sobre com cal tractar els lloros adults, acabi repercutint també en els grisos criats a mà.

Ambdós tipus de lloros,  a la seva etapa adulta precisen d´un manteniment correcte. Ens referim a la mida de la gàbia, al menjar que els convé, a les atencions periòdiques que els cal rebre, etc.
 
 

1. PARÀMETRES AMBIENTALS

1.1 Gàbia

La gàbia ideal per a un gris que hagi estat criat a mà i sigui dòcil hauria de complir el requisits següents:

- Permetre que l´animal pugui obrir les ales folgadament.
- Ha de ser ampla. Això és més important que la seva alçada.
- Preferiblement ha de disposar d´un sistema d´obertura superior.
- Les menjadores i els abeuradors han d´estar ben fixats i han de ser d´acer inoxidable.
- Ha de tenir un sistema de tancament eficaç i una porta ben gran.
- Ha de disposar de pals d´un diàmetre o amplada suficient: de 2,5 cm a 4 cm. És preferible que siguin de fusta tova i/o de branques naturals perquè els puguin rosegar (convé que tinguem clar que aquesta és una de les seves utilitats). A més és millor que travessin la gàbia en la seva dimensió més llarga.
- Ha de permetre una neteja fàcil i correcta.

Evidentment hem de tenir present que no és el mateix que el lloro passi la major part del temps fora de la gàbia que s´estigui quasi sempre tancat. En aquest últim cas (força impensable si és un animal dòcil i a més l´heu criat vosaltres mateixos), caldrà que la gàbia tingui unes dimensions superiors.

Convé que a la gàbia hi hagi alguna joguina i que es vagi canviant periòdicament.

1.2 Temperatura ambient

Guieu-vos pel sentit comú: el vostre lloro estarà còmode en les mateixes condicions ambientals en què vosaltres us sentiu còmodes. Per exemple, no col·loqueu la gàbia amb el lloro a sota d´un sol abrusador, de la mateixa manera que vosaltres tampoc us hi estaríeu gaire estona. En canvi, una estoneta de sol apeteix a tothom.

En general, les condicions ambientals d´una llar són totalment correctes per a un lloro gris.
 
 

2. ALIMENTACIÓ

Recomanem seguir una dieta amb el pinso PSITTACUS com
a base. Nutricionalment parlant, l´aliment per a lloros PSITTACUS cobreix totalment i de forma equilibrada tots els requeriments d´un gris. Ara bé, per al benestar emocional, creiem que és molt adequat que compartiu amb el vostre lloro la fruita i verdura fresques que mengeu a casa. Aquest costum és beneficiós perquè, d´una banda consolida la relació amb l´animal, i de l'altra li permet tenir variació
i entreteniment a l´hora de menjar.

Un gris criat a mà tendirà espontàniament a voler tastar tot el que vosaltres mengeu davant d´ell. Podeu permetre-li que mengi tot tipus de fruita i verdura fresques: poma, pera, meló, xíndria, raïm, pruna, taronja, mandarina, llegums amb beina, carabassa, api, ceba, pastanaga, bròquil, pebrot, espigues de blat  de moro tendres, bledes, espinacs, col, endívies, etc.

Eviteu de donar-los aliments que són tòxics per als lloros o que els poden provocar algun problema com ara: alvocat, garrofa, patates crues, xocolata, aliments molt rics en sal (patates fregides...), tabac, cafè, begudes alcohòliques, begudes gasoses... Vigileu les plantes ornamentals, algunes són tòxiques (com per exemple la marquesa). Vigileu també amb el menjar florit o fermentat, i amb les pintures i vernissos dels objectes que tinguin a l´abast.

No som partidaris de subministrar productes d´origen animal (carn, peix, ou, productes làctics, greixos animals...) als lloros grisos, per un parell de raons: no els requereixen per tal que la seva nutrició sigui correcta i, d´altra banda, tampoc en prenen en estat natural.
 
 

3. HIGIENE

Sovint els lloros grisos no són gaire amants de l´aigua. La polseta que desprenen les seves plomes és una manera de mantenir el plomatge en bones condicions. Convé, però, acostumar el vostre lloro a rebre periòdicament (una o dues vegades per setmana) una sèrie de nebulitzacions d´aigua. Això li anirà bé a la ploma.

Si al vostre gris li agrada banyar-se, endavant. Amb tot, heu de vigilar que no es constipi. És preferible que no quedi totalment remullat si la temperatura ambient no ho permet. Us recomanem que, en acabat, l'assequeu amb un assecador de cabells. Preneu cura de no utilitzar temperatures massa altes. Recordeu que a sota de la ploma gran hi ha un borrissol que no convé que quedi moll.

Fixeu-vos també que la vida a la llar no permet que les ungles i el bec es desgastin suficientment i de forma simultània al seu creixement. Si és necessari, llimeu-los o retalleu-los. Aquesta feina (especialment si convé esmolar el bec) és preferible que la faci un veterinari amb experiència en aquests tipus d´animal de companyia. Sigueu prudents a l'hora de retallar les ungles. Al seu interior hi ha una vena que sagna molt si la trenqueu. Cal tenir a mà un cauteritzador.

Convé que la gàbia es mantingui neta. Col·loqueu en el fons de la gàbia un substracte absorvent i renoveu-lo periòdicament. No recomanem l'ús de sepiolita, el substracte que es ven per a les latrines dels gats. Penseu que als lloros els agrada picar tot el que tenen al seu abast. És preferible que utilizeu un substracte derivat de la fusta, per exemple.

La menjadora i l´abeurador s´han de netejar diàriament. A més, desinfecteu-los amb lleixiu un parell de cops per setmana. És preferible que siguin d'acer inoxidable.
 
 

4. SANITAT

Un lloro gris correctament alimentat i que provingui d´un centre amb garanties sanitàries no acostuma a tenir problemes de salut.

Ara bé, recomanem que tingueu el costum de portar-lo un cop a l'any al veterinari per tal de fer-li una revisió completa. Independentment de les determinacions que l´especialista consideri convenients, serà el moment de mantenir o practicar el retall de plomes de l´ala i de tornar a llimar les ungles i/o el bec.

Pot semblar obvi, però hem de recomanar-vos que el veterinari que el visiti tingui experiència en aquest tipus d´animal de companyia.
 
 

5. SEGURETAT

Per tal d´evitar accidents i disgustos, i en favor del benestar del vostre gris, us recomanem que contempleu la possibilitat de practicar-li una retallada moderada de les plomes d´una ala (en el nostre llibre EL BEBÉ DE LORO GRIS tractem més extensament aquest tema). Aquest retall no li suposarà cap mena de patiment i les plomes retallades tornaran a sortir normalment a la muda següent.

Amb això es pretén evitar que l'animal voli amb desimboltura
i potenciar la seva tendència a moure's caminant o enfilant-se. Penseu que volar dins d´una casa plena d´obstacles i vidres transparents és una activitat d´alt risc per a un lloro.

Tingueu també en compte que un lloro que es mogui sense control per casa pot, per exemple, menjar-se una planta ornamental tòxica, rosegar un cable elèctric,  cremar-se a la cuina, espantar-se per algun motiu i sortir volant per la finestra...

Copyright Psittacus Catalonia SL, 2001-2003
Autors: Xavier Viader y Teresa Masuet
Tots els drets reservats.
Estan rigurosament prohibides, sense l'autorització escrita del titular del "copyright",
la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment.