Tot i no ser estrictament imprescindible, la visita periòdica a un veterinari d'aus de confiança és totalment recomanable. Una tercera persona amb capacitat de detectar anomalies permetrà identificar-les quan encara no representen cap problema greu per a l'animal (estat de la ploma, valoració del pes...).

A més, és bo aprofitar-ho perquè li facin aquelles manipulacions que per la seva naturalesa podrien donar lloc a desconfiances si les realitzéssim nosaltres mateixos: llimat d'ungles, retall de plomes...

Psittacus Catalonia entrega els bebès lliures de paràsits. Si l'entorn on viu l'animal facilita el contagi de paràsits, pot ser útil practicar-li periòdicament una coprologia i tractar-lo si es detecta algun paràsit. Els mateixos propietaris o altres animals de companyia poden actuar com a vehiculadors de paràsits que acabin afectant els nostres bebès.

La malaltia que si de cas ens hauria de preocupar més és la psitacosi, perquè es tracta d'una malaltia que es pot transmetre a altres espècies, humans inclosos. Conscients que són animals molt afectuosos, a qui els agrada fer-nos petons, Psittacus Catalonia realitza individualment la determinació considerada més fiable actualment: una PCR (identificació de l'ADN del microorganisme) en mostra de sang.

Tots els bebès procedents del nostre centre s'entreguen amb un certificat conforme estan lliures d'aquesta malaltia contagiosa.

Sí, no solament es pot fer sinó que cal fer-ho periòdicament en benefici nostre (per evitar-nos esgarrapades involuntàries) i seu (les ungles creixen contínuament i cal mantenir-les a la llargada òptima). De qualsevol manera, afegir branques naturals d'arbres amb escorça i nusos, i la utilització de mobiliari que faci que les ungles es desgastin, és una bona estratagema per evitar haver de manipular innecessàriament el vostre lloro.

No és que s'hagi o no de fer. És una opció a triar. Cadascú ha de sospesar els pros i els contres, i decidir. Retallar les plomes d'una ala (correctament i només les justes per reduir-li la capacitat de vol) evita riscos d'accident i de fuga. Tanmateix, és tan bonic veure'l volar...

En el nostre llibre "EL BEBÉ DE LORO GRIS" ampliem més aquest tema.



Les plomes poden retallar-se a partir dels 3 mesos. En aquest moment totes les plomes han finalitzat el seu creixement. Mai s'han de retallar plomes en creixement (les identificareu perquè són més curtes i gruixudes i el canó és de color negre atès que conté sang en el seu interior). Fer-ho comporta el perill de provocar una hemorràgia que podria comprometre, fins i tot, la vida del vostre animal.

El criteri bàsic consisteix a aconseguir reduir-li la capacitat de volar al punt just per evitar que pugui remuntar el vol. No s'ha de practicar un retall tan important que caigui pesadament a terra cada vegada que intenti fer-ho.

Hi ha qui aconsella retallar plomes de les dues ales. Nosaltres ens decanten per l'opció de fer-ho en una sola. És suficient per desequilibrar-li el vol i fa que no intenti volades llargues.

Trobareu informació detallada i gràfics del retall de plomes en el llibre "EL BEBÉ DE LORO GRIS".

Sí, és clar. No convé deixar-lo xop del tot (el plomó interior triga força estona a assecar-se), però sí que és recomanable mullar-lo periòdicament amb un nebulitzador o deixar que ell mateix es banyi al seu gust en una palangana adequada. Cal només evitar els corrents d'aire i vigilar que, si la temperatura ambient no és prou alta, no trigui massa a assecar-se i pugui constipar-se. Si ha quedat molt moll i el temps no acompanya, és recomanable assecar-lo (sense cremar-lo) amb un assecador de cabells.

Si fins al moment de la muda l'animal ha estat correctament alimentat, no cal fer res d'especial. Es tracta d'un procés natural que no ens ha de preocupar en absolut.

Durant el canvi de ploma, l'au té uns requeriments de proteïna més alts del que és normal, ja que ha de fabricar noves plomes en un procés que durarà de 15 a 40 dies. És molt important assegurar una dieta correcta i d'alta qualitat durant tot aquest període. Una dieta equilibrada basada en, per exemple, el nostre pinso PSITTACUS, no requereix suplements de cap mena durant el procés de canvi de ploma.

Partint d'animals sans, el més important és seguir el propi sentit comú.

Tanmateix hi ha uns punts que per la seva importància sempre remarquem: la papilla no ha de cremar (doneu-la tèbia), no reescalfeu papilles sobrants d'altres àpats (i menys amb el microones perquè escalfa de manera desigual), no li doneu més papilla de la que precisa (el pap s'ha de buidar abans de cada àpat), no sobrescalfeu els bebès (eviteu tenir-los per sobre dels 29ºC) i, sobretot, no pretengueu forçar el procés d'emancipació fent-li passar gana (no ho entendrà, li crearà inseguretat i pot ser perillós).

Perquè ens agrada certificar la qualitat dels nostres bebès.

El centre de cria de Psittacus Catalonia està lliure d'aquestes tres malalties, però per la seva importància testem tots i cadascun dels bebés que hi neixen. La psitacosi és una zoonosi que, tal i com això implica, pot contagiar-se als humans. Un bebè estarà en contacte molt estret amb nosaltres, per la qual cosa creiem que qui desitja tenir un bebè de gris preferirà estar tranquil sabent que el seu pollet n'està exempt.

El PBFD i el Polyomavirus no es contagien als humans però, si els lloros grisos les contreuen, no les poden superar. Els lloros grisos són animals africans. Ambdues són malalties habituals en el continent australià. Els lloros australians en poden ser portadors asimptomàtics, poden estar-ne afectats i no desenvolupar la malatia. En canvi, els lloros grisos no tenen defenses que els permetin superar-les.

Aquesta conducta anomenada picatge pot tenir causes mèdiques: hi poden haver malalties de la pell, de les plomes... Per això és convenient realitzar una visita al veterinari, així eliminarem aquesta possibilitat. Ara bé, també pot tractar-se d'un picatge conductual, d'un transtorn del comportament.

El picatge conductual és una comportament anòmal que es pot desencadenar com a resposta "irracional" a un nou estímul desestabilitzador (habitualment un canvi en l'entorn físic i/o vivencial). Dit d'una altra manera: quan un lloro no sap com donar resposta a alguna cosa que l'intranqui·llitza i/o li crea inseguretat o malestar s'allibera d'aquest estrès fent alguna cosa que aparentment no hi té res a veure: cridant exageradament, destrossant el mobiliari, autolesionant-se, netejant-se i tocant-se les plomes en excés (com la persona que es mossega les ungles quan està neguitós). Aquestes conductes d'alliberació d'estrès o tensió "emocional" poden anar-se cronificant, modificant i agreujant. En lloros que conviuen amb els humans, aquesta conducta ens crida l'atenció negativament i responem renyant-los (en definitiva, prestant-los atenció). Si el lloro observa que arrencant-se plomes obté la nostra atenció, reforçarà aquesta conducta. És constatable que se les roseguen i se les arrenquen especialment quan som a prop seu.

A grans trets, per tal d'aturar-ho, cal que fem una mica d'introspecció. Hem de posar-nos en el lloc del lloro i intentar esbrinar quina ha estat la causa desencadenant d'aquesta conducta. Un cop localitzada la causa, caldrà eliminar-la o minimitzar-ne els efectes realitzant una adaptació progressiva del lloro a la nova situació. Analitzeu amb deteniment a partir de quin moment va començar a picar-se el vostre lloro i què ha canviat des d'aleshores.

Poden ser factors desencadenants: canvis en el grup familiar, canvis en les rutines, canvis en l'entorn físic (per exemple el canvi d'ubicació de la gàbia o la incorporació d'una joguina nova a la gàbia), la sobreestimulació, la subestimulació (avorriment), la disminució sobtada del nivell d'atenció humana a què estava acostumat...

Eviteu renyar-lo quan ho faci, ja que involuntàriament podríeu reforçar encara més aquesta conducta: si el lloro veu que en fer-ho s'està per ell (encara que només sigui per renyar-lo) ho farà també per cridar l'atenció. Fins i tot és recomanable que quan s'arrenqui una ploma davant vostre us gireu d'esquena i marxeu de l'habitació. Cal que noti que no ens interessa per a res el que fa.

És convenient evitar que aquesta conducta anòmala es cronifiqui, no hem d'esperar gaire a trobar-hi solucions.

Els grisos no són aus dimòrfiques, o sigui, que dificilment es pot diferenciar el mascle de la femella a simple vista. Es pot coneixer amb certesa el sexe d'un lloro, o bé mitjançant una determinació genètica a partir d'una mostra de sang o d'una ploma, o bé, mitjançant una petita intervenció quirúrgica (endoscòpia), on directament es visualitzen les gònades i el seu estat.

Si el teu bebè procedeix del centre de cria de Psittacus Catalonia el rebràs sexat (si ha nascut posteriorment a l'1 de maig de 2003) i amb el certificat de sexatge corresponent.

La sepiolita és una sorra porosa amb propietats absorvents, que s'utilitza com a substracte per a que els gats hi defequin i orinin. Utilitzada a la safata de la gàbia, cada cop que el iaco bat les ales, aixeca pols i la respira involuntariament, podent-li causar malalties respiratòries o esdevenir una font d'irritació respiratòria i ocular.

El millor substracte a utilitzar és el paper de diari, els flocs de fusta (sense pols) o les serradures de fusta compactades.

L'anella tancada us garanteix que l'animal és nascut en captivitat. A més, l'anella normalment proporciona les dades que permeten identificar el criador de l'au. En els lloros grisos, l'anella tancada només es pot col·locar a la pota de l'animal quan tenen 20-23 dies. Després, la pota de l'animal creix i no podríem col·locar-la-hi.

No. No ho necessiten i, amés, pot ser-li perjudicial. Sovint el que tenen és el desig de tastar allò que veuen que nosaltres mengem. Si és així, podem desviar el seu afany cap a altres aliments sense risc per a la seva salut.

Els accidents domèstics (cops, traumatismes, aixafades, cremades...) i les malalties derivades d'una incorrecte nutrició (manca de vitamina A, manca de calç, excés de proteïna....) són les més freqüents en aquestes aus que conviuen durant tants anys al nostre costat. Si us assegureu d'utilitzar productes de bona qualitat i li proporcioneu una dieta basada en un bon pinso extrusionat complementat amb verdura, fruita i algunes llavors afegides, minimitzareu l'aparició d'aquestes malalties i allargareu la vida del vostre amic.

Copyright Psittacus Catalonia SL, 2001-2003
Autors: Xavier Viader i Teresa Masuet
Tots els drets reservats.
Estan rigurosament prohibides, sense l'autorització escrita del titular del "copyright",
la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment.