Partint d'un bebè sa, hem de dir rotundament que no. Ni és difícil ni és arriscat. Això sí, cal tenir la informaciò correcta, utilitzar aliments adequats i usar un utillatge idoni.

A Psittacus Catalonia amb cada bebè proporcionem l'utillatge per a l'alimentació manual i el llibre ("EL BEBÉ DE LORO GRIS") on us ensenyem com criar un bebè. A més, els productes PSITTACUS (papilles i pinsos) us permetran alimentar el vostre pollet amb total tranquil·litat..

Nosaltres recomanem l'interval entre els 30 i els 60 dies. Als 45 dies els bebès estan esplèndits, són com ossets de peluix. En aquesta edat els bebès creixen i mengen amb falera. Això, juntament amb el fet que encara no han creat vincles emocionals forts amb els cuidadors i la casa, els fa especialment idonis per a ser "adoptats" per qualsevol persona, per inexperta que sigui.

Ara bé, no ens cansem de repetir que els animals no són joguines i que han de tenir cura d'ells un adult que sigui conscient que té entre mans un bebè a qui li calen les atencions pròpies d'un menut. Haurà de seguir les pautes d'alimentació indicades i haurà de donar-li afecte tal i com ho farien els seus progenitors.

Sobre aquest tema hi ha molts tòpics. Nosaltres no hem constatat cap evidència que ens porti a pensar que els animals d'un sexe són "millors" que els de l'altre. Tothom queda plenament satisfet, tant si té un mascle com si té una femella.

Sí que es pot constatar la diferència estètica que presenten: les femelles són, en general, més clares (platejades) que els mascles i són també més estilitzades i menudes. També és constatable que no hi ha dos animals iguals. Cadascun d'ells té un caràcter prou diferent.

No és cert que els mascles parlin més que les femelles. Ni tampoc que sigui preferible que les dones adaptin un lloro mascle, o a l'inrevés.

D'una banda cal tenir clar que qui vulgui un lloret a casa ha de disposar de la possibilitat de donar-li la papilla durant el procés de criança. En pollets d'un mes i mig, són tres papilles al dia: matí, migdia i nit. En pollets de dos mesos, són dues papilles: matí i nit. Caldrà donar papilles fins als 4 mesos d'edat.

De l'altra, s'ha de reflexionar sobre si es disposa d'un mínim de temps per dedicar-li, com amb qualsevol altra mascota. Un lloro no és una mascota ornamental. Un bebè és un llibre en blanc i un animal amant de l'ordre i les rutines. S'acostumarà a un ampli ventall d'horaris sempre i quan se senti atès i se'l tracti com a un membre més de la família.

Primer per l'absoluta i immensa capacitat d'integració en una nova llar que manifesten els bebès en aquestes edats. Segon perquè, vist des de la perspectiva del nou amo, és molt més fàcil relacionar-se d'entrada amb un bebè de 30 a 60 dies que amb un iaco de 3-4 mesos. I, finalment, perquè el dia a dia dels darrers anys ens confirma una i altra vegada l'altíssim grau de satisfacció que obtenen les persones que ens adquireixen els bebès que estan en aquesta fase de desenvolupament.

No cal comprar cap incubadora ni criadora per criar bebès de més de 20-25 dies d'edat. La temperatura habitual de les llars 21-26 ºC és perfecta per als bebès i per als adults. Precisament el problema pot arribar a ser el fet contrari, l'excés de temperatura. Mantenir un bebè sobreescalfat (per sobre dels 29ºC) i en un contenidor tancat pot ser fins i tot perillós. Per criar un bebè a casa només cal adquirir una cubeta de plàstic d'uns 20 cm d'alçada i de 40 cm x 60 cm (les mides són orientatives), i proveir-la d'una reixeta.

Fins als 60 dies (aproximadament) prenen 3 papilles al dia: matí, mig día i vespre. Dels 60 als 90, dues: matí i vespre. Dels 90 fins a l'emancipació una, la de la nit. L'emancipació completa es produeix espontàniament al voltant dels 120 dies, però varia molt: alguns animals molt menjadors i independents ho fan abans. D'altres necessiten el gest maternal de rebre, encara que sigui una mica de papilla, per quedar satisfets i sentir-se segurs durant més temps.

No és que sel's pugui tocar, és que se'ls ha de tocar. Seria gairebé un crim negar-los el contacte físic tenint en compte que es tracta d'animals gregaris i que es consideren part integrant del nostre grup familiar.

La idea de tenir un lloro en una gàbia per fer bonic és una aberració, sobretot si pensem fer-li això a un bebè que se sent també una mica humà i necessita la proximitat i el contacte.

Sí, és clar. Per anar bé, cada dia hauria de sortir com a mínim una hora a passejar i estirar les ales. Només voldríem fer esment que és preferible no deixar-los voltant sols per casa, perquè una casa conté força elements de risc per a un lloro: cables elèctrics, plantes ornamentals de toxicitat incerta, finestres, etc.

Si el que et planteges és adquirir un iaco per tenir-lo en una gàbia per decorar, us hem d'aconsellar categòricament que no ho feu. Un bebè de iaco no es pot comprar per fer bonic, es tracta d'un ésser molt intel·ligent, que necessita sentir-se estimat i integrat en el grup familiar. Deixar-lo en una gàbia, per més bonica que sigui, només servirà perquè se senti desolat.

No cal dir que com més gran sigui la gàbia millor.

Amb tot, i tenint present que cal que diàriament el tragueu una estona de la gàbia, les dimensions mínimes serien les següents: ampla 70 cm, alt 60 cm i fons 50 cm.

Són preferibles les gàbies quadrades o rectangulars a les rodones. És important que la porta li permeti entrar i sortir folgadament. Procureu que el pal estigui en el sentit més llarg i que sigui gruixut, un mínim de dos dits d'ample. No és indispensable que el pal sigui rodó.

Un iaco adult consumeix diàriament uns 30 o 40 grams de pinso. Si utilitzeu el nostre pinso "PSITTACUS Fórmula de Alta Energía", el cost aproximat és de 0,30 euros, 50 pessetes/dia. A més del pinso, és interessant posar-los fruita i/o verdura fresca de les que tingueu a casa i, de tant en tant, donar-los algunes llavors seques per donar-los la sensació de varietat a la dieta.

D'entrada cal dir que no podem plantejar-nos l'adquisició d'un lloro (el que sigui) pensant a proporcionar-li una mascota-joguina a un nen petit. Un lloro és una mascota per a adults o nens no massa petits, capaços de controlar la brusquedat dels seus gestos i de ser pacients a l'hora de relacionar-s'hi.

Tanmateix això no vol dir que hi hagin de tenir problemes, només vol dir que difícilment seran ells els membres de la família que el lloro escollirà per relacionar-s'hi preferentment.

Per a un lloro la talla té conseqüències en l'ordre jeràrquic del grup. Per aquesta raó, com més baix és el nen (i més alt està situat el lloro dins la gàbia) més avall el situa en l'organigrama familiar que visualitza l'animal. Amb tot, aquest organigrama és dinàmic, canviant i, a mesura que els nens van creixent, es va modificant simultàniament el seu estatus relatiu.

A no ser que tingueu gossos amb instint caçador o agressius que li puguin fer mal, no tindreu problemes. Això sí, cal ser prudents en la presentació del nou membre de la família. No són gens estranyes les reaccions de gelosia. Sovint és l'animal que ja teníeu a casa qui us reclamarà més l'atenció perquè se sent desplaçat. Li haureu de fer entendre que ara hi ha un membre més i que l'estimeu per igual.

A més, tingueu present que els iacos se senten "superiors " a les altres espècies que solem tenir a les cases i acostumen a ignorar-los o a fer palesa la seva superioritat jeràrquica. Sempre diem que el iaco acaba manant.

Psittacus Catalonia entrega els bebès sexats per ADN i amb el corresponent certificat (en bebès nascuts posteriorment a l'1 de maig de 2003).

Sí. Només ho has de sol·licitar amb antelació (aquesta opció comporta un petit sobrepreu).

El criteri a seguir és que el lloro es trobarà bé allà on tu t'hi trobis bé.

Els intervals de temperatura, humitat, etc., en els que els iacos s'hi senten bé són pràcticament idèntics als nostres. Seguiu el vostre sentit comú: eviteu els indrets amb corrents d'aire, amb nivells d'insolació exagerats (a l'estiu), no el tingueu instal·lat a la cuina, procureu que la temperatura de l'aire condicionat no sigui massa baixa...

Els Psittacus erithacus erithacus pertanyen a l'annex B del CITES i tenen un grau de protecció mig. L'organisme CITES auspicia la cria en captivitat d'aquestes espècies.

Els bebès nascuts en captivitat s'han d'identificar convenientment (nosaltres usem anelles tancades d'acer inoxidable gravades) i comunicar-ne els naixements i anellats al CITES.

Els bebès nascuts en captivitat dins la UE no tenen un "número de CITES". Aquests "números de CITES" són assignats per l'organisme CITES a les partides d'animals importats dels països d'origen on són capturats o a individus procedents de centres de cria de països tercers..


Pel que fa al CITES, el document que heu de tenir i conservar (en bebès procedents del nostre centre) és la factura en regla on consti clarament el número que hi ha gravat a l'anella tancada i que l'identifica individualment i a nosaltres com a criadors.

Aquest fet és absolutament normal. Els iacos (com els periquitos i les cacatues) generen una mena de polseta blanca que els permet mantenir el plomatge en bones condicions, sedós i net.

El bany, dutxa o pulverització periòdica amb aigua permetrà reduir l'excedent de pols sense cap problema, si en algun moment aquesta resulta excessiva.

D'una banda, perquè resulta evidentment més fàcil i barat capturar-los i vendre'ls que reproduir-los en captivitat i criar-los a mà.

De l'altra, perquè la idoneïtat com a mascota dels bebès és incomparablement millor que la dels seus congèneres capturats a la selva.

Finalment, perquè la garantia sanitària que oferim en els bebès és també molt superior i suposa un cost important.

En tenim bona part de l'any, però els que tenen l'última paraula són els reproductors. Estem a expenses del que ells facin.

A grans trets, podríem dir que les postes se'ns agrupen en dues temporades. Una durant els mesos de juny a agost i l'altra de novembre a gener. La resta de mesos hi ha menys activitat reproductiva.

En els períodes que no tenim bebès obrim una llista d'espera que no comporta cap mena de compromís de compra. Un cop tenim bebès disponibles (ja a la instal·lació de nurseria), telefonem, seguint l'ordre de la llista, per confirmar-ne l'interès i formalitzar-ne la reserva definitiva.

Els bebès que venem no tenen paràsits. A no ser que els hi hagin encomanat posteriorment, el més fàcil és que el vostre bebè estigui pentinant-se les plomes. Tingueu present que mentre les plomes estan creixent l'animal dedica molta estona a eliminar la beina que les embolcalla i a pentinar-se-les una i altra vegada.

No és recomanable que el ruixeu amb cap mena de producte. Com a molt, podeu humitejar un mocador de paper i pentinar suaument les plomes llarges (no ho feu mai a contrapèl). Espereu que el vostre animal tingui 4 mesos per nebulitzar-lo amb aigua.

Si sospiteu que pot tenir polls, el millor que podeu fer és portar-lo al veterinari i seguir les seves indicacions. El tractament en aquests casos és simple i no comporta cap risc.