No té cap mena de dificultat. Penseu que els petits a la nurseria només han conegut aquesta manera de menjar.

Amb cada bebè proporcionem les xeringues i sondes toves adequades per fer-ho. A més, regalem el llibre "EL BEBÉ DE LORO GRIS. Recomendaciones para la cría manual de loros grises" que hem escrit i publicat, on hi trobareu les respostes a tots els vostres dubtes.

Fins als 60 dies (aproximadament) prenen 3 papilles al dia: matí, migdia i vespre.

Dels 60 als 90, dues: matí i vespre.

Dels 90 fins a l'emancipació, una: la de la nit.

L'emancipació completa es produeix espontàniament al voltant dels 120 dies, però hi ha variacions: alguns animals molt menjadors i independents ho fan abans. D'altres necessiten del gest maternal de rebre encara que sigui una mica de papilla per quedar satisfets i sentir-se segurs, durant més temps.

Perquè l'experiència ens indica que es tracta del mètode més segur que podem recomanar. El menjar es diposita directament al pap. Així s'evita la possibilitat d'ennuegaments que comporta donar el menjar al bec. La textura de la sonda fa que sigui absolutament impossible fer-los mal, malgrat que d'entrada ens pugui sorprendre la llargada que té.

A més, és el mètode més net. Evitem embrutar el plomatge del petits.

Estigueu tranquils, es pot donar la papilla sense por de fer-li cap mal al bebè. La primera vegada us podrà costar més o menys però, per maldestres que sigueu, no li podreu fer cap mal.

Tingueu en compte que els petits tenen la capacitat d'empassar-se objectes sorprenentment grans. A més, fins als 50-60 dies tenen molta gana, col·laboren molt i s'empassen la sonda com si res.

La papilla PSITTACUS la vàrem formular perquè pogués ser usada en un molt ampli ventall d'espècies de psitàcids que tenen requeriments diferents en la dieta. Per aquesta raó partim d'una composició amb un nivell relativament alt de proteïna i baix de greix.

Els lloros grisos requereixen nivells més alts pel que fa al greix i més baixos pel que fa a la proteïna que els que conté la papilla. Per aquesta raó és convenient afegir-hi l'oli de gira-sol. Aquesta pràctica té l'avantatge afegida que millora la textura de la papilla un cop emulsionada.

A més, volem comentar que el fet d'haver d'afegir-hi oli de gira-sol no encareix (sinó tot el contrari) el cost de la papilla consumida pel bebè.

La papilla, un cop preparada seguint les nostres indicacions, conté tots els nutrients que el bebè requereix. No cal afegir-hi res. Un excés de segons quines vitamines podria ser fins i tot perillós.

Nosaltres recomanem subministrar-los tres menes aliments: grana remullada i bullida, fruita o verdura fresca, i pinso. Durant les primeres setmanes d'adaptació a l'aliment sòlid els bebès prefereixen els aliments tous, d'aquí que recomanem el subministrament de llavors bullides i vegetals frescos. Unes quantes boletes de pinso PSITTACUS per sobre els permetrà de començar a tastar-lo i en facilitarà el seu consum quan arribin a l'edat en què comencen a apreciar els aliments cruixents (a partir dels 3 mesos).

És útil proporcionar-li unes quantes boletes de pinso juntament amb la resta d'aliments des de ben aviat, des dels 60 dies. Tanmateix veureu que inicialment el tastarà, el trencarà, hi jugarà, però en menjarà ben poc fins que arribi als 3 mesos. Al començament el bec del bebè és tou i, per això, prefereix els aliments que també siguin tous. Els aliments durs i cruixents els comencen a agradar de veritat a partir dels 3 mesos.

També es pot provar, al principi, si els agrada més estovat amb aigua o amb suc de fruites. Cada animal és diferent.

Tingues-li sempre pinso fresc a la seva disposició en un lloc ben accessible. No cal que n'hi posis gaire. És millor canviar-lo diàriament perquè estigui en les millors condicions organolèptiques possibles.

En bebès (contràriament al que passa amb els adults) no es pot seguir mai l'estratègia de fer-los passar gana per forçar l'adaptació.

A partir dels 5 mesos anirem desplaçant i substituint gradualment els aliments que estigui prenent fins aconseguir que el pinso representi al voltant del 70% de la dieta.

El pinso PSITTACUS, si no ha superat la data de caducitat i el manteniu en un recipient hermètic i opac, conté tots els nutrients necessaris per al manteniment i el benestar dels lloros.

Només pot ser indicada la suplementació amb complexos vitaminicominerals sota prescripció veterinària en situacions d'estrès d'alguna mena.

Un excés de segons quines vitamines liposolubles pot ser-los perjudicial.

La dieta que recomanem és la basada en el nostre pinso "PSITTACUS Alta Energía" i complementada amb vegetals frescos i, esporàdicament, amb llavors seques "PSITTACUS Grandes Psitácidas".

Les pipes de gira-sol són un bon aliment, subministrades amb mesura juntament amb molts d'altres aliments. El que no és adequat és que constitueixin la dieta bàsica o exclusiva del lloro perquè no aporten tots els nutrients que un lloro gris necessita de forma equilibrada.

El pinso PSITTACUS combina molts components per tal d'aconseguir l'objectiu abans citat. El procés d'extrusió al qual se'l sotmet li acaba de donar la qualitat organolèptica característica i el seu excel·lent grau de digestibilitat.

Els iacos adults, sobretot els d'origen salvatge, són extremadament tossuts i reacis a tastar cap aliment nou. I en especial quan tenen una dieta molt poc variada (només mengen pipes) i quan fa molt de temps (anys potser) que la prenen.

En aquests casos, i sempre que el iaco no estigui debilitat per alguna afecció, som partidaris del mètode més radical: la substitució total i definitiva de les pipes per pinso. Trigarà més o menys, però el tastarà. Aleshores comprovarà que és bo i el seguirà menjant de gust.

El que cal fer és deixar exclusivament una menjadora amb pinso i una altra amb aigua i res més. No us ha de preocupar que s'estigui un dia o dos, fins i tot, sense tastar res. Penseu que el més probable és que no ho identifiqui com a comestible. Mengeu vosaltres davant del lloro una mica de pinso (sense por, és bo!). Recordeu-vos de ser estrictes, no li podeu donar ni una mica de fruita. Cal que quan us decidiu compteu amb la complicitat de tota la família. Si algú d'amagat li proporciona algun altre aliment, us aixafarà l'èxit de la reeducació.

Altres mètodes menys radicals, els trobareu descrits a la contraetiqueta de la mateixa bossa de pinso.

Aquest fet, tot i no ser habitual, es produeix en ocasions durant el procés d'adaptació de la flora intestinal a un nou aliment. Això tant pot donar-se en el cas d'un pinso com de qualsevol altre aliment (el plàtan, per exemple). No és exclusiu del lloro gris, us hi podeu trobar amb qualsevol mascota: un gat o un gos, per exemple. Tot i ser molest d'entrada, cal tenir clar que dura pocs dies i no és símptoma de cap problema de salut.

La gamma de pinsos i papilles PSITTACUS permet el seu ús en un ventall molt ampli d'espècies de la família dels psitàcids.

A les contraetiquetes de cada producte hi trobareu indicacions per al seu ús.

Que compartiu el "ritual" de l'àpat amb el lloro el farà molt feliç. Tanmateix heu de procurar evitar que ingereixi un excés d'aliments proteics d'origen animal (carn, peix, làctics, ou...) i plats massa condimentats o amb molta sal. No hi ha cap problema que mengi una mica de pasta, llegums, verdures, arròs...

Sigueu mesurats. El que està bé és el fet de compartir el ritual, no pas que acabi alimentant-se del menjar que troba a taula i que no li calgui menjar a la seva gàbia.

N'hi ha un que està totalment prohibit: l'alvocat. Aquest fruit tropical és extremadament tòxic per als lloros grisos. Eviteu també els aliments massa rics en sal, la xocolata, el cafè, l'alcohol i la patata crua.

La papilla PSITTACUS ha estat usada i, per tant, testada en centenars de bebès amb uns immillorables resultats tant pel que fa als òptims desenvolupaments assolits com per la seva capacitat d'evitar transtorns digestius.

Els nostres bebès la prenen des que els traiem dels nius o des del seu naixement si són incubats. Per a nosaltres el fet que la segueixin prenent a la nova llar ens dóna la tranquil·litat de saber que continuaran bé.

En principi podeu donar-li tota mena de fruites i verdures fresques de consum habitual en humans, a excepció de l'alvocat i les patates crues.

Tot depèn de com es miri. Si comparem el pinso PSITTACUS amb les pipes de gira-sol, el cost del pinso és evidentment superior. Tanmateix si el comparem amb el cost real d'una dieta correctament formulada basada en una barreja de llavors de bona qualitat i complementada amb vegetals frescos i complexos vitamínico-minerals, veurem que els costos s'equiparen o inverteixen.

Tingueu present que el pinso convenientment racionat no té pràcticament cap merma i la garantia d'equilibri en l'aport de nutrients és total. A tot plegat cal afegir-hi la comoditat que suposa el seu ús.

A més cal indicar l'avantatge que suposa eliminar els problemes de salut que comporta una alimentació desequilibrada i deficitària en alguns nutrients.

Un iaco adult consumeix diàriament de promig uns 30 g de pinso. El seu cost és de 0.30 euros, o sigui, 50 pessetes.

Copyright Psittacus Catalonia SL, 2001-2003
Autors: Xavier Viader i Teresa Masuet
Tots els drets reservats.
Estan rigurosament prohibides, sense l'autorització escrita del titular del "copyright",
la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment.