I tant que parlarà!

Per a un iaco criat a mà la comunicació verbal amb els humans li és una necessitat ineludible. Ell voldrà relacionar-se i comunicar-se amb el grup social on és immers.

D'altra banda, la capacitat innata d'aprendre a parlar amb sentit que tenen els lloros grisos és proverbial. Els iacos usen aquesta capacitat per tal de relacionar-se i manipular el seu entorn (són capaços de cridar a cada membre de la família pel seu nom).

Depèn de diferents factors. D'una banda, dels inherents a l'individu en qüestió. De l'altra, del grau d'estimulació en aquest sentit que cada individu rebi.

Alguns individus comencen a realitzar temptatives de vocalització de sons humans tan aviat com als tres mesos. D'altres ho fan al voltant de l'any.

El més habitual és que comencin a dir les seves primeres paraules dels 4 als 9 mesos.

No és que calgui ensenyar-los a parlar (com tampoc no cal fer-ho amb els nens). El procés d'aprenentatge es produeix espontàniament a partir de l'observació del grup social on està immers.

El que hom pot fer és accelerar el procés mitjançant l'aplicació de tècniques específiques en curtes sesions diàries d'ensinistrament.

Els bebès acostumen a triar algun membre de la família amb qui hi aboquen tot el seu amor.

Aquesta tria ve condicionada per les seves vivències durant el procés de cria a mà i per la seva interpretació de l'organigrama familiar. La relació que mantindrà amb els altres membres de la família serà molt diversa: amb alguns la relació serà bona, a d'altres els ignorarà i, també, pot ser que no en vulgui saber res amb algun altre. Cal conèixer que és així, entendre-ho i no enfadar-s'hi. No aconseguireu canviar-ho.

La nostra experiència personal ens indica que això no passa de ser un tòpic més dels que existeixen sobre els lloros. Abans que res cal comentar que, fins fa poc, gairebé ningú coneixia el sexe del seu lloro, amb la qual cosa aquesta mena d'afirmacions partien d'una base molt dèbil.

El que sí que hem observat és que els lloros tenen certa tendència a generalitzar les seves preferències a humans del mateix sexe que la persona escollida. I això ho fan de forma independent del sexe del propi lloro.

Dit d'altra manera, un lloro (mascle o femella) que hagi triat, per exemple, a una dona tendirà a voler-se relacionar amb altres dones més que no pas amb homes. Tampoc volem dir que això passi sempre, només fem constar que n'hem observat la tendència.

Sí. El que cal que tinguis clar és que, com en el cas del naixement del segon fill, el primer expressarà d'alguna manera o altra el seu descontentament inicial per la pèrdua de l'exclusivitat. És habitual i normal que, durant un temps, manifestin un cert grau de gelosia. Amb tot, no tots els animals reaccionen igual.

Tanmateix és extremadament rar en lloros grisos que això arribi a donar lloc a comportaments agressius que suposin algun perill per al petit.

Els lloros grisos, suposem que per la seva gran capacitat intel·lectiva, requereixen estímuls i activitats que permetin que la puguin aplicar i distreure's. Les joguines poden ser molt útils en aquest sentit.

Les joguines també són interessants des del punt de vista que els forcen a ser dúctils i a acceptar i a trobar el gust a les variacions del seu entorn. Penseu que els grisos són de per si temerosos dels canvis. Un lloro no acostumat a les joguines pot expressar d'entrada una por exagerada envers la joguina que "ha envaït" la tranquil·litat de la seva habitació (la seva gàbia).

D'una banda, cal proporcionar-li joguines pensades per a ser rosegades i trinxades, com ara cilindres del paper de WC, branques de pi tendres, pinyes, figuretes de paper, etc. Poseu-hi imaginació. A més, ell ja us indicarà quins objectes són els que li atrauen, encara que no sempre els hi puguem deixar.

De l'altra, podeu proporcionar-li joguines fetes amb materials més durables, que trobareu a la venda en botigues d'animals. Però no sempre són les que més els atrauen.

No cal dir que ell també voldrà exercir el seu dret a compartir les joguines dels petits de la casa.

L'has de renyar i procurar que, d'alguna manera la seva acció li suposi una conseqüència negativa. Tanmateix no se l'ha de pegar; no seria ni correcte ni profitós ja que no ho entendria i podria tenir efectes contraris als desitjats.

Cal tenir present que, igual com ho fan els nens, a vegades fan dolenteries per cridar l'atenció. Si és així, cal usar l'estratègia que se suggereix en el cas de lloros que criden per reclamar l'atenció.

El bec és l'eina de relació dels lloros, no podem oblidar-ho. Un lloro que ha estat criat a mà no mossegarà amb voluntat de fer mal (podria fer-ne molt si s'ho proposés), però no és estrany que de tant en tant pessigui (i així testi la resposta dels que considera que estan tant per sobre com per sota d'ell) volent tantejar o ratificar la que creu que és la seva posició jeràrquica en el grup social. La nostra resposta ha de ser inequívoca, però no excessiva: demostreu la vostra superioritat jeràrquica amb el gest i mieu-lo amb disgust Poseu-lo a terra immediatament o porteu-lo a la gàbia i deixeu-lo tot sol.

Si més no, ho són tant com els que més. El cert és que la major part d'estudis sobre la intel·ligència de les aus i dels psitàcids en particular s'han realitzat i es realitzen amb lloros grisos.

El nivell d'intel·ligència dels iacos és sorprenentment gran i molts experts l'equiparen als dofins i als primats. També hi ha qui l'equipara al de nens de 2 i fins i tot 3 o 4 anys d'edat.

El cert és que quan adoptem un bebè de iaco adoptem un ésser que amb els anys desenvoluparà una capacitat intel·lectual que a priori difícilment podríem sospitar.

Fes que la seva conducta se li giri en contra. Quan ell cridi tu, sense dir res, te'n vas de l'habitació i el deixes sol. No trigarà gaire a deixar de fer-ho.

L'estratègia de fer que els seus actes li suposin un efecte invers al pretès és molt útil i aplicable a d'altres situacions o problemes similars.

Copyright Psittacus Catalonia SL, 2001-2003
Autors: Xavier Viader i Teresa Masuet
Tots els drets reservats.
Estan rigurosament prohibides, sense l'autorització escrita del titular del "copyright",
la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment.