Aquest darrer dia 3 d’agost, el Gobierno espanyol va portar al Congreso de los Diputados l’avantprojecte de la mal anomenada “Ley de bienestar animal” (Ley XX/2021, de XX de XXX, de protección, derechos y bienestar de los animales), que més endavant es preveu que s’aprovarà amb el recolzament dels diputats d’Esquerra Republicana i, evidentment, del PSC.

Ignoro si Esquerra i PSC ho tenen clar o no, però el cert és que si aquesta llei s’aprova tal y com s’ha presentat, suposarà una autèntica hecatombe que tindrà conseqüències extremadament greus en molts àmbits.

Anem per parts.

El projecte de llei preveu prohibir la tinença i cria en captivitat de milions d’animals pertanyents a milers d’espècies, que fins ara s’han estat criant legalment i tenint com a animal de companyia a les llars espanyoles, sense que això hagi suposat mai cap problema. El projecte de llei preveu il·legalitzar totes les espècies al·lòctones que estiguin incloses en el tractat CITES o en el Conveni de Berna. Compte, estem parlant d’il·legalitzar gairebé totes les aus, per exemple la pràctica totalitat dels psitàcids (lloros, cotorres i similars), tots els mamífers (a excepció del gos, el gat, la fura i alguns rosegadors i lagomorfs), tots els rèptils, tots els amfibis i tots els invertebrats.

Aquesta prohibició forçarà milers de criadors professionals i aficionats a impedir la reproducció dels seus animals. Ni tant sols se’ls permetrà que els puguin vendre. Els hauran de mantenir sine die, si no és que els són directament decomissats i apilats en centres de l’administració. On hi veieu aquí la cerca del benestar animal? Només d’imaginar-me aquests centres a vessar d’animals ja se’m posen els pels de punta.

Als criadors afeccionats això els suposarà un trauma immens. Als criadors professional això els suposarà directament la ruïna econòmica.

I atenció: estem parlant d’espècies que estan totes elles incloses en el Conveni CITES (Tractat sobre comerç internacional d’espècies salvatges de fauna i flora en perill), i precisament hi són perquè cal conservar tant com sigui possible les seves poblacions, sigui en llibertat, sigui en captivitat. El propi organisme CITES auspicia i regula la cria en captivitat com una estratègia més de conservació. El patrimoni genètic que suposen els exemplars que s’estan criant en captivitat a Espanya té un valor incalculable. I ara, a Madrid, han decidit que no es podran continuar criant; que s’ha d’impedir al cost que sigui que es puguin reproduir. Tinguem clara una cosa: a efectes de conservació de les espècies, un exemplar que no es pot reproduir és com si estigués mort.

Espanya es cobrirà de glòria. Es convertirà en un Estat que, en comptes de col·laborar en la conservació de les espècies amenaçades, n’ha provocat la major extinció massiva de què es té constància.

Esquerra Republicana i el PSC ho tenen clar? Se’n faran responsables?

Però és que, a més, des d’un punt de vista estrictament català, el dany anirà molt més enllà. Catalunya és la seu de la major part d’empreses vinculades al sector dels animals de companyia: criadors, fabricants (pinsos, complements nutricionals, gàbies, accessoris), serveis veterinaris, comerços, exposicions i congressos… El dany econòmic que suposarà per Catalunya l’aplicació d’aquesta llei serà enorme i irreparable.

Esquerra Republicana i el PSC ho tenen clar? Se’n faran responsables?

Siguem més propers: la meva sogra de 84 anys té un lloro gris de 22 anys. Va néixer a les nostres instal·lacions. És la seva mascota. D’un dia per l’altre aquest animal, que ha esdevingut un membre més de la família, es convertirà en il·legal i l’administració el podrà decomissar. Això mateix passarà a centenars de milers de famílies espanyoles. Ho considereu normal? On és el benestar?

Els promotors de la llei s’han parat a pensar què pot passar si il·legalitzen milions d’animals? La comunitat científica sí que n’és perfectament conscient i no hi està d’acord. Sap que hi haurà qui optarà per alliberar-los. Tots sabem que això no està permès, però com reaccionarà la gent quan se’ls digui que ja no poden tenir el seu animal i que ni tant sols el poden vendre o donar a una altra persona? S’imaginen un escenari en què pels nostres boscos, camps i parcs hi campin serps, felins, aràcnids i tota mena d’animals exòtics. Haurem passat d’una política de control de les espècies invasores a la invasió massiva per espècies que mai haurien estat alliberades en altres circumstàncies.

Esquerra Republicana i el PSC ho tenen clar? Se’n faran responsables?

El cúmul de despropòsits de la llei és inesgotable, però n’hi ha un altre que no puc deixar de destacar. Mentre a Europa comença a haver-hi estats que es replantegen la forma de fer front al problema que suposen les colònies de gats assilvestrats, Espanya amb aquesta llei es planteja la seva “normalització” i “institucionalització”. Fa pocs dies Polònia va decidir declarar “espècie invasora” els gats assilvestrats. Aviat hi haurà més països que avançaran en el mateix sentit. L’argument dels científics polonesos és irrefutable: només a Polònia els gats depreden cada any vora 140 milions d’ocells. A aquesta xifra tan dramàtica, cal afegir-hi els milions de rèptils, amfibis i petits mamífers que també són depredats. El dany que sobre la biodiversitat i la fauna autòctona fan els gats és intolerable i insostenible. Resulta increïble que a Espanya aquesta llei, que presumptament cerca el benestar dels animals, estigui plantejant l’opció contrària, sense manifestar la més mínima empatia envers els centenars de milers d’animals que són massacrats pels gats cada dia.

Esquerra Republicana i el PSC ho tenen clar? Se’n faran responsables?

Espero i desitjo que aquest missatge ajudi a fer veure, especialment als qui tenen poder de decisió política, que aquest projecte de llei és una amenaça real i letal. Tots estem d’acord que cal fomentar el benestar dels animals amb els quals convivim, això ningú ho discuteix, però la veritat és que aquest projecte de llei va en sentit contrari. Si alguna cosa no transmet aquest projecte de llei és empatia cap als animals i les persones pels sofriments que provocarà si arriba a aprovar-se.